TCT

lunes, 14 de marzo de 2011

Publicado por TCT en 12:52

ple de mirada, el clic de la màquina em desvetlla

com un punt que s'allunya en els carrers solitaris

poc espai per a tants amics, poc cor per a tantes emocions

i ab ells el meu cor va tornar a riure: de la por, de la rutina i dels mil i un troços que em sento que s'esmunyen entre les meves mans del temps

dibuix de la júlia, sobre un plat de xocolata

i els ulls es otrnen blaus

La vida dona per beure

Tema Fantástico, S.A.. Con la tecnología de Blogger.